Aloe vera es el nom científic o llatí de la planta que en els següents idiomes anomenem:
- Català :áloe, séver, atzavara vera
- Castellà: zabira (que prové de l’àrab Çabira) zabila, zadiba, pita zabila, sábila
- Portuguès: aloés, erva-babasa, babosa, azebre vegetal.
- Basc: belarrmintza, lerdamin.
- Francès: aloés.
- Rus: obeiknowennoi sabur
- Malàisia: gritha-kumari.
- Xinès: lu-hui.
- Japonès: aroe

L’etimologia de la denominació “aloe vera� té un doble origen: àrab i grec. En Orient Mitjà es relaciona a aquest nom amb el terme “alloeh�, que significa (substància amarga).
Mentre que a Grècia el nom d’aquesta planta es vincula al vocable “alos� es a dir “mar�. En ambdós casos, la forma d’anomenar a aquest important exemplar medicinal de la naturalesa, esta associat a les seves principals qualitats:
Per un costat, el suc de l’aloe es amargant i viscós, però que en diferent receptes es pot aprendre a atenuar aquest gust desagradable. Per un altre costat, si té el seu origen en la paraula “mar�, es deu sens dubte al considerable cabdal d’aigua que l’aloe vera té en les seves fulles fermes i carnoses. Per un altre costat amb la segona part de la denominació, “vera�, pràcticament no hi ha controvèrsia: es tracta d’un qualificatiu associat a la veritat, atès que des de l’antiguitat es considera l’extraordinària vàlua i significatives qualitats d’aquesta planta per afavorir la salut. Es, per tant, un vertader exemplar autèntic, molt efectiu per sentir-se millor, que des de temps immemorials va ser considerat com el millor pal•liatiu contra les malalties i qualsevol tipus de dolença.

Es una planta vigorosa i atractiva amb unes fulles com el castanyer de �ndies i flors com plomes, queden molt bé a prop de les piscines, en grups com lliris.

Es una de les millors alternatives, si interessen uns tons de tardo, atès que les fulles es tornen de color groc, ataronjat i violeta vermellós i fa unes petites flors de color vermell al principi de la primavera