Pels amants de flors, es molt aconsellable anar a veure exposicions de flors, dons acostumen a ser esclats d’idees en la formació d’unitats i conjunts amb motius florals.

No només podrem veure unitats de plantes i flors, sinó que trobarem tota una mostra de composicions que ens transmeten, que ens comuniquen, que ens traslladen, o sigui desperten el nostres sentiments i emocions.

Es molt interessant endinsar-se en aquest mon que en base a elements com son les flors i les plantes es crea relació o fusió intima entre l’art floral i el mon artístic.

Una gran expressió o manifestació es la que any rera any s’organitza a la ciutat de Girona, anomenada Girona temps de flors.

Pels amants de la jardineria, un lloc on s’ho Passanant d’allò més bé, es anar visitar jardins botànics, que son espais per gaudir de la diversitat de plantes i flors i actuen com a elements difusors de la cultura botànica i naturalista.

Son vertaderes escoles practiques pel coneixement de les plantes de jardí.

Uns espais encantadors que a cada estació de l’any en ofereixen un paisatge diferent i ens mostren sentiments i emocions diverses però en qualsevol cas mai ens deixen indiferents.

Tot seguit us anomenem uns quants:

- Jardí botànic de la universitat de València
- Jardí botànic Marimurtra (Blanes)
- Jardí botànic de Sóller (Mallorca)
- Jardí botànic de Barcelona
- Jardí botànic de Gombrèn
- Jardí botànic Mundani
- Jardí botànic de Calella de Palafrugell

Aloe vera es el nom científic o llatí de la planta que en els següents idiomes anomenem:
- Català :áloe, séver, atzavara vera
- Castellà: zabira (que prové de l’àrab Çabira) zabila, zadiba, pita zabila, sábila
- Portuguès: aloés, erva-babasa, babosa, azebre vegetal.
- Basc: belarrmintza, lerdamin.
- Francès: aloés.
- Rus: obeiknowennoi sabur
- Malàisia: gritha-kumari.
- Xinès: lu-hui.
- Japonès: aroe

L’etimologia de la denominació “aloe vera” té un doble origen: àrab i grec. En Orient Mitjà es relaciona a aquest nom amb el terme “alloeh”, que significa (substància amarga).
Mentre que a Grècia el nom d’aquesta planta es vincula al vocable “alos” es a dir “mar”. En ambdós casos, la forma d’anomenar a aquest important exemplar medicinal de la naturalesa, esta associat a les seves principals qualitats:
Per un costat, el suc de l’aloe es amargant i viscós, però que en diferent receptes es pot aprendre a atenuar aquest gust desagradable. Per un altre costat, si té el seu origen en la paraula “mar”, es deu sens dubte al considerable cabdal d’aigua que l’aloe vera té en les seves fulles fermes i carnoses. Per un altre costat amb la segona part de la denominació, “vera”, pràcticament no hi ha controvèrsia: es tracta d’un qualificatiu associat a la veritat, atès que des de l’antiguitat es considera l’extraordinària vàlua i significatives qualitats d’aquesta planta per afavorir la salut. Es, per tant, un vertader exemplar autèntic, molt efectiu per sentir-se millor, que des de temps immemorials va ser considerat com el millor pal•liatiu contra les malalties i qualsevol tipus de dolença.